Abstract: |
Els tres estudis introductoris se centren en aspectes diversos del poema: Romeu i Figueras situa l'origen del mite en la cançó del comte Arnau, una "balada d'aparegut" originària de l'Alt Ripollès que ha donat peu a la tradició llegendària generada amb el pas del temps en les zones on el mite va penetrar. La seva evolució mostra la fusió d'elements diversos: les causes de la damnació del comte, els trets físics, les connexions amb fets històrics reals, etc. A partir de la forma donada per la cançó i la llegenda, els autors cultes, des del segle XIX, han anat enriquint el mite: Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Anicet Pagès de Puig, Josep Carner i Joan Maragall són els més destacables. Per la seva banda, Arthur Terry se centra en l'estructura de la composició i n'analitza amb detall les tres parts, les quals mostren l'evolució del poema, condicionada per la influència de Nietzsche, la descoberta de Novalis i la col·laboració amb Felip Pedrell (que féu un drama musical de l'obra). Finalment, Marfany ressegueix la composició del poema durant una etapa dilatada de quinze anys, que es concreta en tres parts molt diferents (redactades entre 1895 i 1909, i publicades el 1900, el 1906 i el 1911), les quals, a més, permeten acostar-se a l'evolució ideològica de Maragall en relació al Modernisme. |