Resumen: |
Xavier Roviró fa un repàs a la tradició folklorista a Osona i Catalunya des de finals del segle XIX i fins a l'actualitat. L'estudi s'inicia amb una aproximació als precedents històrics, que situa en Milà i Fontanals cap a l'any 1885 (creació de la societat El Folk-Lore Català), en les aportacions de Jacint Verdaguer i, més endavant, en la creació de l'Arxiu d'Etnografia i Recerca Folklòrica (1915) per part de Tomàs Carreras i Artau, i el projecte de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Tot seguit, Roviró comenta les aportacions més destacades que es produeixen durant les dècades següents: de l'ensulsiada en els anys quaranta es passa a un cert reviscolament en els cinquanta, moment en què apareix la figura de Miquel Bosch i Jover. Des d'aquest moment s'entra en una fase estacionària que no acaba fins als vuitanta, quan els estudis sobre cultura popular entesa en un sentit ampli experimenten un revifament, i es consoliden tant a la comarca (amb el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) com a Catalunya durant els anys noranta. Tots els autors citats són folkloristes. |