| Resum: |
Amb motiu de la mort del crític i teòric de la literatura catalana, Joan Ferraté, Jordi Llovet es queixa del fet que la seva tasca intel·lectual hagi topat amb l'oficialitat benpensant i, en conseqüència, s'hagi convertit en "la història d'un exili mai volgut, més aviat forjat, barroerament i tanmateix de manera escrupulosa, per les forces literàries dites 'vives' del país. Finalment, es repassen les principals obres de l'estudiós i es conclou que s'hauria de salvar de l'oblit la tasca filològica esmentada. |