| Fecha: |
1991 |
| Resumen: |
Sanz defensa que a Barcelona no hi ha una situació diglòssica. Parteix de la base que li proporcionen les enquestes realitzades per Badia i Margarit als anys seixanta i les compara amb les de Romaní i Strubell, dels anys vuitanta. El marc teòric en el qual ho engloba és el format per la definició de diglòssia de Ferguson i per la metodologia que va proposar Weinreich per al tractament de la relació entre llengües dins contextos bilingües. L'estudi està dividit en cinc parts. En la primera hi trobem les definicions del terme 'diglòssia' proposades per Ferguson i Fishman. En la segona part s'hi revisa l'ús del concepte 'diglòssia' a la sociolingüística catalana. Seguidament, hi ha la comparació de les enquestes i la metodologia que s'hi aplica, a més de la discussió dels resultats d'aquestes enquestes. I en l'últim apartat s'hi proposa una nova anàlisi. |
| Nota: |
Inclou referències bibliogràfiques (p. 60-61) |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Sociolingüística ;
Bilingüisme ;
Conflicte lingüístic ;
1960-1970 ;
1980-1990 ;
Català ;
Espanyol ;
Barcelona ;
Barcelonès ;
1960X ;
1980X
Ferguson, Charles A. 
;
Fishman, Joshua A.
;
Badia i Margarit, Antoni M.
;
Weinreich, Uriel
|
| Publicado en: |
Sintagma. Lleida, núm. 3 (1991), p. 49-61, ISSN 2013-6455 |
visitante ::
identificación
