Abstract: |
L'autor de l'estudi destaca la coherència interna en l'obra de pensament de Joan Fuster malgrat la dispersió del que anomena "focus temàtics". La seva cohesió ideològica prové d'un principi bàsic com és el qüestionament dels absoluts conceptuals que tendeixen a articular bona part dels sistemes filosòfics. Segons Borja, al llarg de la història els absoluts han "empresonat" la raó, i per tant la filosofia de Joan Fuster és vàlida en la mesura que es basa en el dubte metòdic, el lliure pensament i l'antidogmatisme. Es fa una exposició d'exemples en diversos àmbits (teologia, amor, llenguatge o ètica i moral) que mostren el procediment a través del qual el pensador relativitza aquests absoluts. |