| Fecha: |
2000 |
| Resumen: |
Wittlin estudia la relació de les obres de Francesc Eiximenis amb les seves fonts, que es manifesten en les sovintejades citacions, més o menys extenses, al llarg dels textos. La gran varietat de formes en què es posa de manifest la mobilització de coneixements d'Eiximenis abarca des de la simple al·lusió o la cita d'una autoritat fins a la transcripció de capítols sencers d'altri i la traducció de passatges en llatí, passant per la manipulació de sentències a les quals hi afegeix comentaris propis. Per facilitar la comprensió del discurs, Wittlin il·lustra cada un dels casos que estudia amb exemples concrets. En relació amb això es comenta també l'ús de fonts inventades. Tot plegat té sempre finalitats didàctiques i moralitzadores, cosa que relativitza la idea de propietat intel·lectual o de plagi. Hi ha diverses referències als problemes de transmissió textual amb què el predicador es trobava, i de quina manera els soluciona. |
| Nota: |
Inclou un apartat de bibliografia que duu per títol "Al·legacions i tocacions d'autoritats" (p. 104-108) |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Font literària ;
Prosa catalana ;
Prosa religiosa ;
Influència literària ;
Prosa llatina ;
Apòcrif ;
Sermó ;
Exemple ;
Bíblia ;
Textos legals ;
Manuscrit ;
Edat mitjana
Eiximenis, Francesc 
|
| Obras: |
Eiximenis, Francesc.
Lo Crestià |
| Publicado en: |
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 11 (2000), p. 41-108 (Estudis i edicions) , ISSN 2013-9527 |
visitante ::
identificación
