Resumen: |
L'estudi de Joaquim Espinós analitza, al llarg de l'obra assagística de Joan Fuster, una vessant concreta del seu pensament com és l'immoralisme. L'autor fa un repàs a les connexions entre la filosofia fusteriana i els pensadors que li han fornit un model adequat a les seves idees: l'escepticisme dels moralistes francesos (Montaigne, Voltaire), l'antidogmatisme que es desplega cap a diversos fronts com la moral sexual, l'educació, la religió, etc. Se citen explícitament La Rochefoucauld i Nietzsche, els quals són una influència més o menys present en l'obra de Fuster, tot i que l'escriptor no compartia plenament l'ideari de Nietszche. |