Abstract: |
Dins del marc de les diverses teories de la recepció de la literatura, l'autor es proposa d'esbossar alguns aspectes del procés de lectura i intertextualització d'Ausiàs March en la tradició valenciana, passant per la tasca metatextual del discurs i la crítica interpretativa. Es remarca, primer de tot, "una sordesa sorprenent", a diferència de la presència ausiasmarquianan durant el segle d'or de la literatura espanyola. Tot seguit, s'analitza la recepció de March per part de Teodor Llorente, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Joan Valls i Jordà. Pel que fa a la poesia valenciana dels anys setanta, es remarca el poc pes de la figura de March i s'afirma que, als anys vuitanta i noranta, la producció poètica viu un cert retorn als models ausiasmarquians tal i com es desprèn de diversos textos d'Isidre Martínez Marzo, Manuel García Grau o Ramon Guillén. |