| Resum: |
Joaquim Roy valora la situació de l'escenografia catalana de la darrera dècada emmarcant-la dins el context del teatre actual, còmode i instal·lat en un "nou classicisme" (difús, eclèctic, pacífic, integrador i inofensiu). Dins aquest context, l'escenografia esdevé una disciplina accessòria i prescindible, subjecta a la "societat de l'espectacle" i a les imposicions dels directors de teatre. En aquest sentit, la condició de l'escenògraf, menystinguda per la crítica, pel públic i pels mateixos companys de teatre, ha quedat reduïda a la de "tècnic", per la qual cosa l'escenògraf queda desproveït dels drets artístics i morals sobre la seva pròpia obra. Roy reclama un canvi dràstic en què es torni a recuperar la dignitat de l'escenografia teatral. |
visitant ::
identificació
