La condició de l'escenògraf a la fi de segle

Data:	2000
Resum:	Joaquim Roy valora la situació de l'escenografia catalana de la darrera dècada emmarcant-la dins el context del teatre actual, còmode i instal·lat en un "nou classicisme" (difús, eclèctic, pacífic, integrador i inofensiu). Dins aquest context, l'escenografia esdevé una disciplina accessòria i prescindible, subjecta a la "societat de l'espectacle" i a les imposicions dels directors de teatre. En aquest sentit, la condició de l'escenògraf, menystinguda per la crítica, pel públic i pels mateixos companys de teatre, ha quedat reduïda a la de "tècnic", per la qual cosa l'escenògraf queda desproveït dels drets artístics i morals sobre la seva pròpia obra. Roy reclama un canvi dràstic en què es torni a recuperar la dignitat de l'escenografia teatral.
Document:	Comentari
Matèria:	Escenografia ; Escenògrafs ; Teatre català ; 1990-2000 ; 1900X
Publicat a:	Serra d'Or. Barcelona, núm. 481 (2000, Gener), p. 48-50 (Teatre. Monogràfic: El nou teatre català) , ISSN 0037-2501

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Comentaris

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2025-03-01

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat