| Resum: |
L'autor afirma que les sales alternatives creixen i, amb elles, els creadors, directors i autors. En conseqüència, proposa que, com en futbol, els teatres grans, prestigiosos i econòmicament solvents haurien de pagar a les sales alternatives el fitxatge de les noves estrelles. En el fons, Pablo Ley considera que el teatre de petit format és com la gallina dels ous d'or, però que, en no veure's compensat el seu esforç, pot acabar esdevenint consevador com a conseqüència de les estratègies a la recerca de l'èxit. |