Resumen: |
Joaquim Molas parla del període 1965-1970 de 'Serra d'Or', anys "llegendaris" en què la revista comptava amb un consell de redacció que era un compendi calculat de joc d'ideologies en exercici que tendien a compensar-se. Així, la publicació era fruit del diàleg entre marxistes i cristians, de la consciència del paper històric que representava (i, en conseqüència, de la voluntat d'obrir-se a tots els sectors) i de la necessitat de plantejar i replantejar qüestions d'actualitat mantenint les polèmiques corresponents. També va contribuir a recuperar la tradició i el públic anihilats el 1939. Segons l'autor, fou l'òrgan d'expressió de la generació formada en la immediata postguerra que actuà per consens fins que el procés de Burgos va obligar a susprendre les reunions del consell. |