Resumen: |
Antoni Puigverd reflexiona sobre el fet que no hi ha un diari català ben situat internacionalment, que tingui fonaments informatius rigorosos i que reculli un ampli ventall de sensibilitats ideològiques. Constata que la política cultural de qui governa Catalunya no té el propòsit de crear-lo ni d'enfortir la franja alta de la cultura, és a dir, l'escriptura. Que, en definitiva, s'ha perdut l'ambició històrica i intel·lectual d'oferir un producte cultural crític i d'alta qualitat i que el que domina actualment és l'interès per l'autocomplaença i, en l'àmbit del periodisme, el voluntarisme enfront la professionalització. Des d'aquesta perspectiva, situa i compara els models de premsa que representen el diari 'Avui' (útil a la propaganda convergent tot i que limitat econòmicament), 'El Punt' (diari comarcal solvent però que la limitació territorial del qual li impedeix construir-se com a referència intel·lectual) i 'El Periódico' (de gran èxit però que no deixa de ser una traducció de l'edició castellana). |