Abstract: |
A la primera part de l'article, l'autor dóna el panorama de la situació del cinema a Catalunya, precària i limitada en termes generals, a la vista del proper establiment de la quota de català al cinema. A la segona part, comenta els focus de protesta que ha generat el decret 237/1998: els partits polítics (especialment l'actuació del PP), les distribuïdores multinacionals i els productors de films en llengua catalana. Per contra, dos són els beneficiaris d'aquest decret: el públic i el sector de serveis destinat al doblatge, al subtitulat i al tiratge de còpies. |