Blai Bonet, entre la veu i la representació / Margalida Pons
Pons, Margalida

Resum: Pons constata que les novel·les de Blai Bonet mostren una clara preferència per la presentació directa dels fets: mostrar més que no pas contar. Aquesta opció significa, segons l'autora, una clara aposta per la paraula viva, espontània i directa, alliberada de la tirania autorial i, per altra banda, una font de lectures inesgotable. Es remarca, doncs, el privilegi de la paraula sobre l'escriptura fet pel qual l'obra narrativa de Bonet sembla haver quedat atrapada en els cercles de la mimesi. Segons Pons, l'ús de del simulacre d'oralitat tanca l'escriptor en la impossibilitat del dir, no li permet ser "escriptor".
Nota: Dossier
Document: Comentari
Matèria: Novel·la catalana ; Tècniques literàries ; Llengua literària
Bonet, Blai
Obres: Blai Bonet. El mar . 1958
Blai Bonet. Haceldama . 1959
Blai Bonet. Judas i la primavera . 1963
Blai Bonet. Míster Evasió . 1969
Blai Bonet. Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria . 1972
Publicat a: Lletra de Canvi. Barcelona, núm. 45 (1998?), p. 11-13

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Comentaris

 Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2016-11-23



   Favorit i Compartir