Blai Bonet, entre la veu i la representació

Data:	1998
Resum:	Pons constata que les novel·les de Blai Bonet mostren una clara preferència per la presentació directa dels fets: mostrar més que no pas contar. Aquesta opció significa, segons l'autora, una clara aposta per la paraula viva, espontània i directa, alliberada de la tirania autorial i, per altra banda, una font de lectures inesgotable. Es remarca, doncs, el privilegi de la paraula sobre l'escriptura fet pel qual l'obra narrativa de Bonet sembla haver quedat atrapada en els cercles de la mimesi. Segons Pons, l'ús de del simulacre d'oralitat tanca l'escriptor en la impossibilitat del dir, no li permet ser "escriptor".
Document:	Comentari
Matèria:	Novel·la catalana ; Tècniques literàries ; Llengua literària Bonet, Blai
Obres:	Bonet, Blai. El mar . 1958 Bonet, Blai. Haceldama . 1959 Bonet, Blai. Judas i la primavera . 1963 Bonet, Blai. Míster Evasió . 1969 Bonet, Blai. Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria . 1972
Publicat a:	Lletra de canvi. Barcelona, núm. 45 (1998?), p. 11-13 (Dossier) , ISSN 0213-9936

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Comentaris

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-25