Resum: |
Espinós parteix de la cosmosvisió bartriana de l'univers que, generada a partir de la influència romàntica, es basa en la no distinció homme-cosmos i, doncs, en la visió de l'home com a microcosmos. D'aquesta manera, l'imaginari bartrià es basa en la metàfora per tal de poder traçar ponts entre la diversitat d'éssers, objectes i fenòmens del món. Aquestes idees són exemplificades tot seguit a partir de citacions de 'Màrsias i Adila'. I també a partir d'exemples d'aquesta obra s'analitzen metàfores concretes de la via de lectura escollida al començament de l'article; així, Espinós parla, en 'Màrsias i Adila', del paper simbòlic de l'arbre, del tema del Prometeu terrenal, de la dona com a ésser més fermament arrelat a la terra que l'home, etc. |