Resumen: |
En la introducció d'aquest article es planteja la perspectiva des de la qual els seus autors intenten la reconstrucció lingüística enunciada al títol: la sociolingüística històrica, és a dir, l'estudi diacrònic de la llengua tenint en compte que la història d'aquesta és molt més complexa (com a conseqüència de les variants socials a què està sotmesa a cada moment històric) de la simplificació que se'n sol fer en el seu estudi històric. És per això que l'article explica l'administració provincial i municipal del territori analitzat des de 1789 i al llarg de tot el segle XIX, el context sòcio-cultural d'Elx i Alacant des de finals del s. XVIII fins a finals del XIX i el procés de castellanització social al País Valencià des del Decret de Nova Planta (1707). Tot seguit, es pren la premsa com a font de reconstrucció dels aspectes socials, polítics, econòmics, culturals i lingüístics d'un territori i s'estudien globalment els periòdics publicats a Alacant i Elx el segle XIX i, d'aquí, en sorgeix l'estudi de la variació lingüística i la diglòssia en la premsa il·licitana i alacantina. |