| Resumen: |
Torrent-Lenzen comença per definir el terme teòric que proposa en aquest article ("negació contextual") com les expressions i partícules negatives amb gran capacitat referencial en relació amb el context. Tot seguit analitza el valor semàntic de la negació respecte el de l'afirmació i passa a analitzar les variants semàntiques del "no" contextual en català comparativament amb altres llengües romàniques. Aquestes variants es produeixen quan el "no" apareix en oracions que expressen temor, després de la locució "fins que", en exclamacions-preguntes retòriques, en frases comparatives, després de la conjunció "abans que" i després de la locució conjuntiva "sense que". Tot seguit fa el mateix amb el "pas" que, a Catalunya Principat, a diferència del "no" sempre implica una contextualització i crea un lligam interlocutiu. Finalment critica el concepte d' "expletivitat" en gramàtiques romàniques perquè considera que eludeix una anàlisi, i fa una breu anàlisi del valor psicològic de la negació francesa. |
visitante ::
identificación
