| Resum: |
L'autor fa una anàlisi del jocs dels escacs com a representació simbòlica de l'estructura social a l'edat mitjana i com a metàfora del joc amorós i del cicle vital, en el qual pren especial rellevància la bossa dels escacs, motiu que representa la caducitat de la vida i la condició igualadora de la mort davant tots els homes. També reprèn, en relació a la mort, el tema de la metàfora del teatre del món. L'autor se centra en el 'Liber de Moribus Hominum et Officciis Nobilum' de Jaume de Cèssulis, un tractat molt difòs que presenta la moralització social dels escacs, i repassa aquells casos de les diverses literatures europees que s'han servit dels escacs per establir un joc al·legòric. La darrera part de l'estudi està dedicada a resseguir l'ús literari d'aquest motiu en l'obra de Francesc Eiximenis (el capítol 885 del 'Dotzè llibre del Crestià') i Ausiàs March (els poemes CVI i CXXVIII). |
visitant ::
identificació
;
Eiximenis, Francesc 
