| Fecha: |
1998 |
| Resumen: |
La poesia de Foix arrenca de la determinació d'assumir la pròpia història, d'abraçar-la en els seu contínumm, en els alts i baixos que van des dels seus inicis fins a l'actualitat. La seva poesia pretén, doncs, refonamentar la llengua literària, tal i com van fer els escriptors fundacionals, Llull i Marc, dos clàssics que ocupen un llc preeminent en la seva obra. La lliçó de Llull i March indica els esforços que cal fer per fonamentar en ferm la pròpia poesia: créixer i envigorir-se en la llengua pròpia, desambarassada de models i modismes impropis, i agafar de cada corrent i de cada estil allò que permeti, en diàleg amb el diferent, perdurar en la pròpia diferència. |
| Nota: |
Text, amb algunes variacions, de la comunicació llegida en la sessió dedicada a Foix, compartida amb Anton M. Espadaler, al Segon Cicle de Poesia Contemporània celebrat a la Universitat de Barcelona el 23 de març de 1998 |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Influència literària ;
Escriptors catalans ;
Edat mitjana ;
Ideologia literària ;
Poesia catalana ;
1893-1987 ;
1890X ;
1900C
Foix, J.V. 
;
March, Ausiàs
;
Llull, Ramon
|
| Publicado en: |
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 129 (1998, maig), p. 114-122 (Revista dels llibres) , ISSN 0213-5876 |
visitante ::
identificación
