Abstract: |
Del resum de l'article: "Un poema curt d'una sola estrofa, titulat 'Cobla sparsa de lahor he deslaor', és emblemàtic de l'ambivalència que distingeix el 'Maldezir de mugeres', composició característica de Pere Torroella, cèlebre autor català del segle XV. El present assaig és un esforç per demostrar com l'alternança de 'laor' i 'deslaor' representa un paper destacat dins l'ample context del debat sobre les dones en la literatura quatrecentista tant castellana com catalana. A fi d'ambientar el debat, addueixo evidència en la poesia dels trobadors i en els cants d'Ausiàs March, l'incomparable poeta valencià. Al capdavall, la conjunció paradoxal de 'laor' i 'deslaor' reflecteix una fenomenologia de dues dimensions: 1) la disfunció retòrica que acaba en el diàleg rebec, il·lustrat al primer acte de la 'Tragicomedia de Calisto y Melibea', obra coneguda també com 'Celestina'; 2) el perfil de Torroella com personatge que s'autorealitza a través d'un procés d'autenticació de l'experiència amorosa". |