Resumen: |
Últim fragment: "Si aquesta esquerra ho fos de debò, si tingués un mínim de dignitat per afegir a les reivindicacions laborals també les reivindicacions lingüístiques i deixés d'estigmatitzar aquestes reivindicacions com a cosa burgesa, en lloc de criticar el client (que fa allò tan estrambòtic de demanar en català a Catalunya) i laminar-li els drets com a consumidor miraria cap a l'empresari, el propietari del local, la persona responsable de proporcionar als treballadors les eines i la formació imprescindible per fer la seva feina. Sí, quan treballes de cara al públic la llengua és també eina de treball, i qui ha de vetllar per aquesta formació no és cap dels dos personatges, cambrer i client, en què s'ha centrat aquesta interessada polèmica. |