| Abstract: |
Del resum de l'article: "Fins a la nostra època no realitzats per una vertadera representació cinematogràfica, las pel∙lícules de Dalí no parlen solament del fracàs individual de l'obra, sinó del fracàs antropològic: la frustració de l'esguard simbolitza més que clavar una mirada al desig impossible de l'encontre físic amb l'experiència visual. En tal sentit la imatge cinematogràfica revela al mateix temps una autonomia formal i un caràcter sublim. L'oscil∙lació entre la mortificació i la reanimació del cos desitjat aclareix l'essència ambigua dels procediments dalinians: per les referències a la història cinematogràfica, el cinema es transforma en text que es manifesta com un museu no-cinematogràfic. No obstant això, els vestigis de la musa talment evocada apareixen des de lluny, inspiren la resurrecció paradoxal de films al mateix temps ja morts i encara no nascuts". |
guest ::
login
