La projecció supraterritorial de la llengua catalana en el nou Estatut d'autonomia de Catalunya / Mercè Corretja i Torrens, Cap de l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic de l'Institut d'Estudis Autonòmics. Professora associada de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra
Corretja, Mercè (Universitat Pompeu Fabra)

Data: 2007
Resum: De l'abstract: "L'Estatut d'autonomia aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, introdueix per primer cop en una norma del seu rang alguns supòsits de promoció de la projecció supraterritorial de la llengua catalana i ho fa establint mandats, regulant drets i afirmant principis en els articles 6. 3, 6. 4, 12, 33. 5 i 50. 3, i no només dins l'Estat espanyol sinó també en el territori de la Unió Europea i més enllà. Amb relació a la situació anterior, podem afirmar que l'Estatut de 2006 facilita i garanteix l'actuació dels poders públics per tal de consolidar l'ús de la llengua catalana més enllà del territori de Catalunya i, per tant, aporta més seguretat jurídica a aquestes actuacions, que fins ara tenien un marc jurídic més discutible. A grans trets, es pot destacar que l'Estatut es planteja dos grans objectius: en primer lloc, el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea, objectiu que encara no s'ha assolit tot i que s'ha avançat amb l'Acord del Consell de Ministres d'Afers Generals i de Relacions Exteriors de 13 de juny de 2005 (2005/C 148/1) i, en segon lloc, impulsar les polítiques de foment i protecció de la llengua catalana dins i fora de l'Estat. Cal assenyalar que el fet que l'Estatut no s'adreci només a la Generalitat sinó que impliqui també l'Estat en el reconeixement oficial del català a Europa comporta una concreció del mandat genèric de protegir la diversitat lingüística de l'article 3. 3 CE, que fins ara ha merescut molt poca atenció per part de les institucions centrals. El mateix es pot afirmar del dret dels ciutadans a adreçar-se per escrit en català als òrgans constitucionals i jurisdiccionals centrals de l'Estat, que es configura com un dret diferit a l'adopció de la legislació corresponent. Per primer cop, per tant, s'introdueix el principi del plurilingüisme a les institucions centrals de l'Estat. Pel que fa al foment de les relacions de comunicació i cooperació amb altres territoris que comparteixen el patrimoni lingüístic amb Catalunya, el nou Estatut ofereix elements jurídics suficients per donar un impuls a aquestes relacions respectant en darrer terme els límits constitucionals. En definitiva, facilita la creació d'un espai comú en el qual es puguin desenvolupar les polítiques de foment i protecció de la llengua catalana com a patrimoni lingüístic comú per damunt de les actuals barreres administratives i polítiques".
Nota: Referències bibliogràfiques (p. 261-262)
Document: Estudi
Matèria: Política lingüística ; Textos legals ; Legislació ; Dret ; Català ; 2005-2006 ; Espanya ; 2000X
Unió Europea ; Consell de Ministres d'Afers Generals i de Relacions Exteriors
Publicat a: Revista de Llengua i Dret, Núm. 47 (juny 2007), p. 247-264 (Estudis. El règim jurídic - Monogràfic: L'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006) , ISSN 2013-1453




El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

 Registre creat el 2018-04-26, darrera modificació el 2023-06-11



   Favorit i Compartir