La llengua catalana i un nou Estatut d'autonomia per a Catalunya / Jaume Vernet i Llobet, Catedràtic de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili; Anna M. Pla i Boix, Professora de dret constitucional de la Universitat de Girona
Vernet i Llobet, Jaume (Universitat Rovira i Virgili)
Pla Boix, Anna M. (Universitat de Girona)

Date: 2004
Abstract: De l'abstract: "L'article proposa una anàlisi de les diferents propostes de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya d'incidència en matèria lingüística. En conseqüència esbossa les principals qüestions que planegen en el debat polític i parlamentari. Per un ampli sector de l'arc parlamentari català, el tractament que rep la llengua a l'Estatut hauria de ser revisat. Diferents partits polítics representats al Parlament de Catalunya (ciu, erc, psc-cpc i icv) han presentat propostes de millora de l'Estatut d'autonomia que es projecten en l'àmbit juridicolingüístic per millorar-ne la redacció, blindar els èxits assolits per la legislació, petrificar les decisions del Tribunal Constitucional favorables a l'extensió del coneixement i els usos de la llengua catalana i occitana. Formalment, l'article s'estructura en tres parts; la primera descriu el contingut i l'abast del debat sobre l'increment de l'autogovern de Catalunya en matèria lingüística. Identifica quines són les propostes dels experts que han comparegut davant la Comissió parlamentària d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern i avança els postulats que figuren a les iniciatives subscrites pels partits catalans en aquest àmbit. L'estudi d'aquestes iniciatives partidistes es troba desplegat a la segona part de l'article, on s'estudia el contingut de les diferents propostes dels partits per modificar el marc estatutari actualment vigent. L'objectiu compartit per totes les propostes se centra a garantir, en seu estatutària, una plena normalització de la llengua catalana, tenint present la dimensió identitària, simbòlica i cultural de l'idioma. A partir d'aquesta base, els partits plantegen diferents mesures, algunes de les quals no són del tot noves. De fet, en certs casos, les propostes lingüístiques que consten als projectes estudiats ja figuraven a l'agenda política de les formacions des de fa anys, algunes fins i tot van quedar a la discussió dels treballs parlamentaris de l'Estatut vigent, l'any 1979. Una anàlisi dels programes electorals i un buidatge dels treballs parlamentaris dels partits permet concloure que part de les propostes que es formulen en certs documents ja s'havien plantejat i debatut temps enrere. Finalment, s'estudia l'oportunitat, el procediment i els punts comuns de les modificacions estatutàries proposades. Un estudi comparat del conjunt de propostes permet concloure que hi ha un catàleg de temes compartits pels diferents projectes, en els quals existeix un consens ampli favorable a la seva modificació. Entre aquestes qüestions destaca la concernent a la inclusió específica de la llengua com a matèria competencial; el reconeixement del plurilingüisme en els àmbits estatal, comunitari europeu i internacional; la definició del contingut i l'abast dels estatuts de llengua pròpia i llengua oficial a Catalunya o la proposta de garantir, via estatutària, l'oficialitat de la llengua aranesa a la Val d'Aran".
Document: Estudi
Subject: Textos legals ; Legislació ; Política lingüística ; Normalització lingüística ; Català ; Llengua oficial ; Aranès ; Vall d'Aran ; Catalunya
Parlament de Catalunya ; Tribunal Constitucional
Published in: Revista de Llengua i Dret, Núm. 41 (setembre 2004), p. 141-174 (Estudis sobre dret lingüístic)




The record appears in these collections:
Document type > Studies

 Record created 2018-04-11, last modified 2020-07-05



   Favorit i Compartir