|
1.
|
|
|
Presentació del llibre 'Catalunya i futur'
/
Ros Aragonès, Joandomènec ;
Rigol i Roig, Joan ;
López Casasnovas, Guillem ;
Requejo, Ferran ;
Institut d'Estudis Catalans
Es presenta l'edició d'una miscel·lània d'experts que defineixen com hauria de ser la Catalunya del futur. En l'àmbit de la llengua i la cultura, s'hi recullen la contribució d'Isidor Marí, "El plurilingüisme equitatiu a Catalunya", i la de Martí Teixidor, "Cultura, educació, coneixement i comunicació". [...]
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2017
|
|
|
2.
|
|
|
'Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra'
/
Giner-Mira, Pere
Es tracta d'un llibre que parteix d'una reelaboració molt àmplia de la conferència inaugural que Joan Martí i Castell va llegir el 2015 a la I Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. L'estructura bàsica del volum continua essent la de la conferència, i té dos apartats: en el primer s'assenyala el lligam fonamental entre la llengua i la nació que hi ha en la concepció fabriana i l'aplicació d'aquesta idea bàsica a l'obra codificadora és la matèria del segon apartat tant de la conferència com del llibre.
2020
Llengua & Literatura, Núm. 30 (2020), p. 236-239 (Ressenyes i notes crítiques)
|
|
|
3.
|
|
|
Criteris per al règim d'oficialitat lingüística de la República de Catalunya i l'Aran
/
Escribano, Daniel
De l'abstract: "Aquest article proposa els criteris per a dissenyar el règim d'oficialitat lingüística de la hipotètica República de Catalunya i l'Aran. Després d'una breu exposició del règim lingüístic a les propostes del constitucionalisme català contemporani i dels principis bàsics que informen el dret lingüístic catalanoaranès actual, s'hi defensa que el marc juridicolingüístic de la hipotètica República es regeixi pels criteris següents: declaració constitucional de l'oficialitat de les llengües catalana i occitana d'acord amb un model territorial (o de l'oficialitat separada de cadascuna a les constitucions dels estats, en cas d'optar per una fórmula federal o confederal, amb la doble oficialitat per a les institucions comunes); ampliació del contingut del concepte d'oficialitat, bo i traspassant-hi els atributs del concepte de 'llengua pròpia' i bandejant aquest de l'ordenament jurídic; i manteniment, almenys transitori, dels drets lingüístics individuals reconeguts a la legislació vigent actualment als parlants d'altres llengües en llurs relacions amb les administracions públiques i entitats que en depenen, com a drets extrínsecs a l'oficialitat. [...]
2018
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 28 (2018), p. 47-59 (Monogràfic: Llengua i poder)
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
