| Publicación: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2010 |
| Descripción: |
1 recurs en línia (389 pàgines) |
| Resumen: |
"Aquesta tesi és un estudi de la sintaxi dels partitius. L'objectiu principal és caracteritzar aquest tipus de nominals i aportar una anàlisi que n'expliqui les propietats específiques però que alhora reflecteixi les semblances amb altres nominals indefinits que no són partitius (i. e. quantitatius). La comparació exhaustiva entre partitius i quantitatius resulta de gran utilitat a l'hora de determinar les propietats dels primers, i se'n desprèn que aquests dos tipus de nominals tenen més en comú que no sembla a primer cop d'ull o del que s'ha considerat en la bibliografia. En el primer capítol es fa una caracterització de les propietats dels partitius a partir de dades principalment del català (però també d'altres llengües, sobretot romàniques i germàniques), s'hi revisen anàlisis prèvies i ja es comencen a apuntar vies d'explicació. En el segon capítol s'estudien a fons dues construccions que en la bibliografia s'han considerat partitives per tal com aparentment hi tenen una gran semblança i es demostra amb arguments sòlids que es tracta en realitat de nominals quantitatius. Són nominals en què el quantificador va seguit d'un nom com ara "dos llibres d'aquells" i nominals indefinits que expressen partició a través de la preposició 'entre' com ara "una novel·la d'entre els llibres que em vas deixar". Les conclusions d'aquest capítol són molt rellevants per a l'anàlisi que es defensa en aquesta tesi: els partitius tenen una estructura que conté un sol nom i només es formen amb la preposició 'de' (i no pas 'entre'). En el tercer capítol es presenta i defensa una anàlisi unitària per a partitius i quantitatius segons la qual els quantificadors són elements lèxics que seleccionen un nom (projectat en un SD en partitius o en un SN en quantitatius) i que es generen en una posició baixa de l'estructura nominal. La preposició 'de' fa la mateixa funció en partitius que en quantitatius (p. ex. "una mica de pa", "molts de dies"): és una categoria funcional que legitima el nom d'aquests nominals. El quantificador es trasllada cap a l'esquerra paral·lelament a altres casos d'inversió dins de nominals (inversió de predicats qualitatius com ara "l'idiota d'en Joan"). L'avantatge d'aquesta anàlisi és que la mateixa estructura bàsica permet explicar també els usos predicacionals dels quantificadors en l'àmbit de la frase-com a atribut ("Els meus estudiants són molts") i com a predicat secundari ("Els colons arribaven a milers")-i fins i tot dins de nominals com ara "nosaltres dos" o "els tres llibres". Les diferències entre totes aquestes construccions es deriven principalment dels trets lèxics dels quantificadors i del tipus de projecció nominal que seleccionen (SN o SD)". |
| Nota: |
Inclou bibliografia (p. 375-389) |
| Nota: |
Tesi doctoral. Directora: Anna Bartra Kaufmann. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 13 de juliol 2010 |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Determinant ;
Nom ;
Sintaxi ;
Català ;
Preposició ;
Lingüística comparada ;
Gramàtica |
visitante ::
identificación
