| Abstract: |
Abstract de la tesi: "L'objectiu de la nostra recerca és analitzar el paper de les llengües, molt especialment el de la llengua catalana, a l'hora de caracteritzar les diverses dinàmiques d'incorporació dels membres de la colònia japonesa a Catalunya, sobretot a Barcelona. Quan parlem dels japonesos expatriats, podem parlar d'una única comunitat? O més aviat són col·lectius diferenciats? Des d'un punt de vista teòric, hem analitzat fins a quin punt la colònia japonesa forma "una comunitat" i posat en prova la noció de comunitat de parla. A partir de la hipòtesi que els japonesos a Catalunya despleguen en els usos, els coneixements, i ideologies depenent el seu projecte migratori, primer hem identificat dos subgrups: els residents temporals i els de llarga durada. A continuació, hem identificat tres subgrups a partir dels seus usos lingüístics mitjançant les tècniques estadístiques: el grup que utilitza predominantment el japonès, el grup que fan un ús important del castellà i el grup que empren considerablement el català. Entre aquests grups, el primer forma la majoria, que integra uns 60% de tots els nostres informants. Bona part d'ells són els individus instal·lats temporalment a Catalunya pels motius laborals i les seves respectives famílies. En canvi, els usuaris habituals del català formen una minoria i solen tenir parella catalanoparlant. Un cop tenim identificats els subgrups, n'hem caracteritzat els coneixements i les ideologies lingüístics. Els integrants del grup del japonès declaren que saben molt poc les llengües locals, sobretot el català. En canvi, la resta declaren que saben bastant el castellà, però són diferenciats pel que fa al català, ja que els integrants del grup del castellà no el saben gaire. Els integrants del grup del català declaren que saben molt les dues llengües, la qual cosa ens suggereix que l'aprenentatge del català és la segona fase de la integració. La ideologia lingüística, així mateix, divergeix segons l'orientació de cada membre. Inicialment porten les ideologies lingüístiques de la societat d'origen a la societat d'acollida, però, a mesura que entren en contacte amb la realitat lingüística de la societat d'acollida, la ideologia es diversifica en dos extrems: segueixen sent el reflex de les ideologies del Japó, o es familiaritzen amb els discursos de la societat catalana. Així, la nostra recerca ha mostrat l'heterogeneïtat interna de la colònia japonesa en termes d'usos, coneixements, i ideologies lingüístics, que varien segons l'orientació dels membres d'aquesta col·lectivitat. També hem identificat el paper de les llengua en joc. El català té presència molt escassa a la colònia en general i sol tenir un paper simbòlic. Dins la colònia hi ha una certa tendència de no aprendre'l, degut al fet que els membres el perceben com a llengua d'ús limitat i alhora llengua d'autenticitat. A més a més, un respecte enorme dels japonesos a l'homogeneïtat en comportament els allunya de l'aprenentatge del català, ja que l'habitual és aprendre una llengua no marcada . Tot i així, per aquells japonesos instal·lats permanentment a Catalunya, sobretot per motius familiars, el català també té un paper instrumental. En les famílies formades per un matrimoni d'un/a catalanoparlant i un/a parlant del japonès, tot i que el castellà sigui la llengua de comunicació dels progenitor, el català hi té bona presència i no hi ha cap defecció en la transmissió lingüística. Pel que fa al castellà, gairebé tots els informants en tenen coneixement a diversos graus. El perceben imprescindible per viure a la societat d'acollida, i els és una llengua no marcada. Finalment, contràriament a allò que sol pensar, l'anglès té escassíssima presència a la colònia, i simplement serveix als membres de tant en tant com a eina suplementària o alternativa del castellà. ". |
guest ::
login
