Abstract: |
De l'article: "Premsa popular, humorisme i costumisme literari sovint han estat associats; per això, no és estrany que algun crític qualifique de costumistes els articles de Quim Monzó (Barcelona, 1952) i també els de Carlo Fruttero (Torí, 1926) i Franco Lucentini (Roma, 1920-2002), en tant que sàtira de costums. Amb tot, aquesta és una etiqueta bàsicament emprada en referència a la literatura del segle XIX, fruit del context històric que la va veure nàixer, de manera que no sembla gaire convenient fer-la servir en referència a escriptors moderns. A més a més, convé insistir que l'obra de Monzó i la de Fruttero i Lucentini no es pot qualificar pròpiament d'humorística, en part perquè no ha aparegut en publicacions estrictament satíriques i en part perquè no sempre recorren a l'humor. La comicitat és una eina més al servei de la crítica i no té un caràcter merament festiu, sinó que exerceix una funció moralitzadora que pretén influir sobre la conducta i les conviccions dels lectors". |