| Resumen: |
Recollint les narracions de cronistes com Uberto Foglietta, Jaume Turró explica el setge que Alfons IV el Magnànim va fer a la ciutat corsa de Bonfacio els últims mesos de 1420. Quan la ciutat era a punt de rendir-se als aragonesos, va rebre l'auxili de set naus genoveses. El rei Alfons, previngut, construí un sistema defensiu al port de Bonifacio. Smergo, un mariner genovès, nedà per sota de l'aigua durant la nit i tallà les gúmenes del buc insígnia enemic per provocar que envestís els bucs que hi havia al costat i descompondre la línia defensiva aragonesa. Així, Alfons perdé i els genovesos accediren a la ciutat. Pocs dies després, a la primeria de 1421, els genovesos van portar a terme una segona estratègia naval contra els aragonesos. Aprofitant un vent favorable, van situar un vaixell ple de material combustible al capdavant d'una flota disposada en fila índia. Quan aquest vaixell era a prop de les naus aragoneses, l'encengueren mentre ells es retiraven a mar oberta. Arran de la derrota, Alfons aixecà el setge i es retirà. El pare i un dels germans de Joanot Martorell participaren al setge de Bonifacio. El setge de Rodes narrat al 'Tirant lo Blanc' està inspirat, en bona mesura, en aquest setge històric. La novel·la explica -amb la versemblança característica de Martorell- que un mariner neda per sota de l'aigua i lliga una corda a un balener ple de teia ruixat amb oli perquè cremi i puguin llançar-la contra la nau capitana enemiga. |
visitante ::
identificación
el Magnànim ;
Martorell, Joanot 
