| Abstract: |
Del resum de l'article: "El poema inèdit «Si esbrineu d'un sol gest» serveix de punt d'entrada a la triple reconversió interpel·lació-fe-gest que el poeta posa de manifest en nombrosos poemes del poemari de títol homònim. S'hi destaca el caràcter excepcional de la poesia en tant que paraula transmesa textualment i, després, generada de nou per la veu pròpia del lector. D'una rellevància especial són els poemes «Som pelegrins», «He pregat des del meu fons», «Com un ocell a les mans» i «Oposes un mur de vent». Finalment, comentem breument unes ressonàncies intertextuals verdaguerianes i maragallianes que evoca el final del poema «Si esbrineu d'un sol gest»". |
guest ::
login
