Vist des de fora, la vostra dedicació a la literatura juvenil apareix com una mena de continuació de les inquietuds pedagògiques…
«Escriure relats i novel·les juvenils ha estat sempre, per a mi, una activitat paral·lela a la docència. Mai no vaig deixar de donar classes per poder tenir temps per escriure. Alternava com podia aquestes dues activitats; després de la meva jornada laboral em posava a escriure. I crec que no m'ha anat pas tan malament, ja que he estat capaç, malgrat els condicionants, de crear una obra literària extensa.
Publicar novel·les juvenils ha significat, a la pràctica, la realització plena de la meva vocació. Penso que he nascut per a escriure contes per als nanos. A la dècada que va de l'any setanta al vuitanta, vaig escriure dues novel·les cada any. Va ser una etapa molt prolífica; gairebé totes les editorials venien a demanar la meva col·laboració. M'agrada imaginar històries per després traspassar-les al paper: aventures de nois i noies joves, centrades algunes d'elles en segles anteriors, explicades d'una manera positiva i sense missatge explícit; aventures amb personatges no del tot simples, però que milloren al llarg del text, que s'emporten el lector. La canalla necessita aquests contes, necessita llegir i acostumar-se a agafar llibres, hàbit que de mica en mica s'està perdent.»
Joan Tort i Donada; Pere Tobaruela i Martínez, "Josep Vallverdú, una mirada des de Ponent". Revista de Catalunya, Núm. 122 (1997, Octubre), p. 29-39
→ Josep Vallverdú. Cerca guiada a TRACES
visitant ::
identificació
