Revista mensual d'informació general creada l'any 1961 pel Bisbat de Vic i desapareguda l'any 1977. Editada com a separata de la revista diocesana Casal, Oriflama va ser, en els seus inicis, l'òrgan del servei castrense de la diòcesi i en fou primer director Joan Cortés i Tossal. Al final dels anys seixanta, amb l'entrada del nou director, Josep M. Huertas, i dels periodistes Jaume Fabre, Rafael Pradas i Josep M. Martí Goméz, Oriflama inicià una renovació que l'acostaria als 10.000 exemplars. Les noves col·laboracions de Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor, Enric Sió, entre altres, van accentuar-ne el to progressista i catalanista, que li costaren els primers expedients i segrests oficials fins que a l'any 1970 l'entrada de l'anomenat grup Pujol primer i d'Anton Canyelles i altres membres d'UDC més tard van provocar l'acomiadament dels responsables de la revista i el seu posterior tancament l'any 1977. Els darrers directors van ser Agustí Pons i Antoni Plaja.

Font: BARRACHINA, Jordi. «Oriflama». A: Diccionari d'Història de Catalunya (Barcelona: Edicions 62, 1989)