Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1954 s’hi llicenciava en l’especialitat de filologia romànica, i va ampliar els estudis a la Sorbona de París, a Estrasburg i a Zuric. Va ser la primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat (1980-1988) i, més tard, assessora lingüística i responsable de llengua del Govern Balear. Va treballar en l’edició dels últims volums del Diccionari català-valencià-balear. Va coordinar l’àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i va ser una de les fundadores de l’Obra Cultural Balear, entitat que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom.

Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1993, la seva tasca en la defensa de la llengua li va valer el premi Marià Aguiló de l’IEC (1988), la Creu de Sant Jordi (1988), el Ramon Llull del Govern Balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011). L’any 2012 va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma i va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Oberta.