«La radical manera d'escriure la naturalesa, la topografia i el clima, i com aquests elements s'incardinen en els personatges, caracteritzen la narrativa de Cormac McCarthy (1933). La lectura de qualsevol de les seues novel·les suposa assistir al procés de com el paisatge imprimeix una direcció a la imaginació dels qui l'habiten i que n'excedeix l'experiència. Aquesta relació ha fet que la seua prosa estiga condicionada per un esforç titànic per intentar llegir la cosa inherent de la realitat. Evidentment, en tan ambiciosa opció resulta primordial la ubicació concreta, perquè l'essència és una qualitat immanent del paisatge, formada també pels qui el viuen. Per això els resultats no són els mateixos en un bosc de roures dels Apalatxes, subjectes a tots els matisos produïts pels canvis d'estació, que en l'aparent monotonia i sequedat del desert de Sonora. Necessitem, per tant, dues portes d'entrada, que són dos punts en el mapa que ens permetran entrellucar els fonaments d'un projecte bicèfal que, unit, també pot llegir-se com una història alternativa dels Estats Units.»

Extret de: Fèlix Edo Tena, "Cormac McCarthy: itineraris per l'Amèrica de més enllà del bé i del mal" (Núvol. Llibres. 29/01/2021