La seva fórmula, característica de la literatura de consum, era l’ús d’uns esquemes narratius redundants i el seguiment d’un protagonista en episodis gairebé independents, hàbilment conjugat amb la presència d’un narrador que apel·lava al lector adult com a intermediari entre el text i l’infant. Folch i Torres utilitzà el gènere de la literatura d’aventures, però recuperant la dimensió lúdica, festiva, de l’aventura, i no tant la iniciàtica o heroica, encara que això representés la desmitificació, l’exageració, la paròdia o la subversió de les convencions del gènere. I aquesta perspectiva es veié reforçada per un element essencial: un alt grau d’elaboració de la llengua, i el seu tractament com a generadora de l’efecte humorístic.
El personatge d’en Massagran, perfectament il·lustrat per Joan G. Junceda, assolí un indiscutible èxit de públic i ha perviscut en la memòria dels lectors de moltes generacions gràcies a la seva divulgació entre el públic infantil i juvenil. El mateix Folch i Torres rescatà el personatge com a protagonista de dues obres teatrals: En Massagran a la brasa (1913) i Les aventures d’en Massagran (1920). Més endavant, l’editorial Casals en publicà una col·lecció de còmics: amb adaptació de Ramon Folch i Camarasa i dibuixos de Josep M. Madorell, se’n publicaren 15 volums entre 1981 i 2002. La revista Cavall Fort també la va publicar en episodis i TV3 va emetre els 15 còmics en capítols de 30 minuts durant l'any 2003. Fins i tot existeix un còmic pirata, publicat el 1984, anomenat Tintín a Barcelona, en què el famós personatge creat per Hergé visita la ciutat convidat per en Massagran. Finalment, l’any 2005, El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar un espectacle familiar basat en l'obra de Josep M. Folch i Torres, amb adaptació i direcció de Joan Castells.