Escriptor colombià. Va passar la infantesa al poble d'Aracataca en un ambient que recreà per convertir-lo en la ciutat mítica de Macondo. Estudià a Barranquilla, Zipaquirá i Bogotá. La voluntat d'esdevenir escriptor el dugué a abandonar els estudis de dret i dedicar-se al periodisme, que exercí, entre altres indrets, a El Heraldo de Barranquilla. Fou en aquesta ciutat on l'any 1950 va conèixer Ramon Vinyes, pel qual mostrà sempre una gran admiració. Li dedicà articles. El convertí en "el sabio catalán", personatge clau de Cien años de soledad. I en les seves memòries, Vivir para contarla, el recorda amb respecte i estima com un home molt important per a la pròpia trajectòria. Després del gir que aquesta va prendre a Barranquilla, García Márquez viatjà per Europa i Amèrica i s'instal·là principalment a Mèxic, on va escriure Cien años de soledad. La publicació, l'any 1967, d'aquesta novel·la li fa guanyar una gran fama internacional. A partir de llavors, una de les ciutats més importants de la seva vida fou Barcelona, des de la qual s'havia orquestrat l'anomenat "boom llatinoamericà" que va fer possible la difusió europea i nord-americana dels escriptors d'Amèrica del Sud. García Márquez va residir a Barcelona entre 1967 i 1975. Hi va escriure la novel·la El otoño del patriarca (1975). Potseriorment, hi retornà sovint. La relació amb aquesta ciutat el dugué a mantenir els contactes amb la literatura catalana. En unes famoses declaracions afirmà que La plaça del Diamant és "la novela más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil". Diverses traduccions de la novel·la de Rodoreda han aparegut amb un pròleg del colombià. Fou amic de Tísner, que va traduir al català Cent anys de solitud (1970).