Nascut a Argentona (el Maresme) el 1938, Joan Fontcuberta era catedràtic d'universitat i professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. D'entre totes les seves nombroses traduccions, destaquen les que va fer de l'escriptor austríac Stefan Zweig, totes publicades a Quaderns Crema: El món d'ahir (2001), Els ulls del germà etern (2002), Fouché, retrat d'un home polític (2004), Montaigne (2008), La impaciència del cor (2010, Premi Ciutat de Barcelona de traducció), L'embriaguesa de la metamorfosi (2015), Clarissa (2017) i Por (2018).

També va realitzar traduccions de l'alemany de Peter Stamm com Agnes (2001) i Pluja de gel (2002); Thomas Mann com La mort a Venècia (1966), Mario i el màgic (1966), Els Buddenbrook (1994), El doctor Faustus (1992), Amo i gos (2003), i L'enganyada (2008); Franz Kafka com Amèrica (1989), La metamorfosi i altres contes (Vicens Vives 1997) i Narracions (2000), també Günter Grass com El timbal de llauna (1993), Mals averanys (1992), Com els crancs (2003) i Una llarga història (1997); Hermann Broch com La mort de Virgili (1989), que va ser premi de la Institució de les Lletres Catalanes el 1991; Thomas Bernhard com El malaguanyat (1992); o Heinrich Heine com Quadres de viatge (1983).

De l'anglès, Fontcuberta va traduir obres d'Arthur Conan Doyle (El món perdut) (1984), Mark Twain (Aventures de Huckleberry Finn, 1979), Daniel Defoe (Robinson Crusoe, Barcanova 1992) i Graham Greene (El tercer home, 1987).

Durant anys també ha tingut un paper important com a traductor de guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i Televisió de Catalunya

Extret principalment de: Nació Digital