Novel·la de Llorenç Villalonga escrita en català entre 1954 i 1955. Malgrat això, la primera edició d'aquesta obra va ser en castellà, ja que l'autor tenia interès en presentar-se als premis Nadal del 1956, tot i que no va guanyar. L'edició definitiva en català va sortir l'any 1961 a El Club Editor. La novel·la té forma d'epístola en la qual don Joan Mayol recrea el paradís perdut de Bearn, un espai mític construït a partir d'indrets reals de Mallorca i basat en una casta aristocràtica pràcticament desapareguda en el moment de la creació de la novel·la. A la llarga carta, don Joan Mayol introdueix fragments de les memòries del vertader protagonista de l'obra, don Toni de Bearn. D'aquesta manera, apareixen dos punts de vista i dues maneres d'entendre el món i la vida, oposades i complementàries alhora: don Joan veu el món a través de termes absoluts, molts vinguts de la seva condició de religiós, mentre que don Toni viu el món a través de la ironia i les idees liberals i afrancesades i alhora passades de moda.

Els personatges femenins de la novel·la, dona Maria Antònia i dona Xima, també signifiquen pols antagònics: la primera encarna la figura de l'esposa, de l'amor-costum i la segona és la joventut, la curiositat i la temptació. La novel·la s'emmarca en els principals esdeveniments del segle XIX amb nombroses referències al context intel·lectual i en els avenços tecnològics del moment.