|
1.
|
|
|
Connexions bascocatalanes: les impersonals de subjecte suprimit
/
Fernández, Beatriz (Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea) ;
Berro, Ane (Universidad de Deusto) ;
Pérez Saldanya, Manuel (Universitat de València)
Del resum: "En aquest article analitzarem les impersonals de 'subjecte suprimit' (ang. 'subject-suppressing impersonals'; Blevins 2003), és a dir, les construccions amb un subjecte implícit i indefinit. [...]
Abstract: "In this paper we analyze 'subject-suppressing impersonals' (Blevins 2003), that is, constructions that have an implicit and indefinite subject. This configuration has been called 'impersonal' in Basque (Rodet 1992; Ortiz de Urbina 2003; Fernández & Berro 2021) and 'pronominal clauses with unspecific subject' (cat. [...]
2024 -  10.7203/caplletra.76.28209
Caplletra, Núm. 76 (2024), p. 93-117 (Articles miscel·lània)
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
Presentació
/
Pérez Saldanya, Manuel
Presentació del monogràfic "Gramàtica generativa", corresponent al número 8 de la revista 'Caplletra', a càrrec del seu coordinador.
1990
Caplletra. Barcelona, Núm. 8 (1990, Primavera), p. 5-6 (Monogràfic: Gramàtica generativa)
2 documents
|
|
|
4.
|
|
|
Introducció
/
Pérez Saldanya, Manuel ;
Simbor Roig, Vicent
Presentació del monogràfic dedicat a Carles Salvador, a càrrec dels seus coordinadors, corresponent al número 16 de la revista 'Caplletra', que recull les actes del 'Simposi Carles Salvador' (1993), organitzat per la Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I i la Universitat de València.
1994
Caplletra. València, Núm. 16 (1994, Primavera), p. 9-10 (Monogràfic: Carles Salvador, 1893-1955)
2 documents
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
Paradigms as triggers of semantic change: Demonstrative adverbs in Catalan and Spanish
/
Pérez Saldanya, Manuel (Universitat de València)
"L'objectiu d'aquest article és analitzar l'evolució dels adverbis demostratius de lloc del català i l'espanyol. Les principals preguntes que es plantegen en aquest treball són les següents: (i) per què els sistemes díctics binaris i ternaris mostren sovint una certa inestabilitat i diacrònicament els sistemes binaris es converteixen a vegades en ternaris (com s'esdevingué en el català i l'espanyol antics) o, a l'inrevés, els ternaris passen a ser binaris (com en el llatí tardà i en el català durant l'edat moderna); (ii) si allò més habitual i esperable és que els díctics assumeixin valors anafòrics, per què en el cas de l'adverbi 'aquí' del català i l'adverbi 'ahí' de l'espanyol es produí el procés invers; (iii) quin paper juguen en aquests canvis les relacions funcionals i formals que s'estableixen dins els paradigmes de demostratius nominals i adverbials de cada llengua. [...]
2015
Catalan Journal of Linguistics, Vol. 14 (2015), p. 113-135
|
|
|
10.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.