|
21.
|
|
|
El misticisme de Jacint Verdaguer segons Carles Riba (el pròleg de 1922 al volum de 'Poesies')
/
Malé i Pegueroles, Jordi
Malé analitza el pròleg de Riba al volum de 'Poesies' de Verdaguer. Seguint el mètode de Vossler, que aprengué durant la seva estada a Alemanya, Riba compara el misticisme de Llull, que considera intel·lectual, i el de Verdaguer, que qualifica d'amorós i romàntic, i per aquesta raó, dubta que Verdaguer sigui un místic. [...]
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 10 (1997-2001), p. 19-51 (Estudis i notes)
|
|
|
22.
|
Miralls de paper. L'obra de Carme Riera
/
Cònsul, Isidor
Isidor Cònsul comenta l'obra literària de Carme Riera: parla de cada obra publicada, les relaciona entre elles, n'extreu els principals temes i caracteritza l'estil i la llengua de Riera. L'article és encapçalat per una nota biogràfica.
2003
Serra d'Or. Barcelona, núm. 523-524 (2003, Juliol-Agsot), p. 69-73 (Cultura i vida. Lletres)
|
|
|
23.
|
Joan Teixidor. Representant del "Grup universitari". Poesia i crítica (1931-1951)
/
Balaguer, Josep M.
La tesi s'obre amb una introducció en què es reflexiona sobre el concepte teòric de generació i, més concretament, sobre la Generació del 36 i el que la història de la literatura n'ha dit veient-los com a grup aglutinat per la Guerra civil espanyola i les seves conseqüències i liquidador del Noucentisme. [...]
Però també fou en aquesta època quan es produí l'ampliació de contactes i aquests joves universitaris entraren en contacte amb joves no universitaris més grans que ells i amb joves pintors. S'arriba així a l'anàlisi del panorama cultural en què participen aquests joves el 1933, any decisiu pel grup universitari i, especialment, per Teixidor ja que durant aquest any se situa en aquelles activitats i llocs en què es mantindrà fins l'esclat de la guerra civil. [...]
1993
Inclou un volum (el tercer) amb dos apèndixs: un amb obres de creació de Joan Teixidor i l'altre amb articles del mateix autor.
|
|
|
24.
|
|
|
25.
|
|
|
26.
|
J.V. Foix i els clàssics catalans
/
Carbonell, Manuel
La poesia de Foix arrenca de la determinació d'assumir la pròpia història, d'abraçar-la en els seu contínumm, en els alts i baixos que van des dels seus inicis fins a l'actualitat. La seva poesia pretén, doncs, refonamentar la llengua literària, tal i com van fer els escriptors fundacionals, Llull i Marc, dos clàssics que ocupen un llc preeminent en la seva obra. [...]
1998
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 129 (1998, maig), p. 114-122 (Revista dels llibres)
|
|
|
27.
|
|
|
28.
|
Ramon Llull: el Dant català
/
Torrent-Lenzen, Aina
Anàlisi dels aspectes lingüístics de l'obra lul·liana en català centrada en la configuració formal del seu llenguatge: la teoria lul·liana del llenguatge, el lèxic (paraules populars, cultismes, paraules "estranyes", provençalismes i arabismes) i les estructures sintàctiques. [...]
1995
Miscel·lània Germà Colón-3, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 (p. 5-22)
|
|
|
29.
|
|
|
30.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.