1.
|
|
2.
|
|
3.
|
|
4.
|
|
Presentació del 'Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears'
/
Guiscafrè, Jaume ;
Miralles i Montserrat, Joan ;
Muxach, Santi ;
Gomila Pons, Xavier ;
Ribes, Enric ;
Cabré i Castellví, M. Teresa (Presentació de l'acte) ;
Secció Filològica. Institut d'Estudis Catalans ;
Institut d'Estudis Catalans
Es presenta l'edició en pàgina web del 'Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears', realitzat per Joan Miralles, Xavier Gomila i Enric Ribes, amb aportacions de molts altres col·laboradors, especialment de Cosme Aguiló i Isidor Marí, en un projecte promogut des del 1999 per la Universitat de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2018
|
|
5.
|
Barbarismes toponímics de fa 50 anys
/
Fabre, Jaume
Sobre el caos absolut de la nomenclatura toponímica que es matingué en els mitjans de comunicació durant tot el franquisme, període en què els noms de les ciutats i pobles s'havien de publicar obligatòriament en la versió castellanitzada.
2019
Serra d'Or, Núm. 709 (Gener 2019), p. 36-38 (Fets i opinions. Premsa)
|
|
6.
|
|
7.
|
|
Els topònims de 'L'Escanyapobres', de Narcís Oller
/
Aritzeta, Margarida (Universitat Rovira i Virgili)
De l'abstract de l'article: "Hi ha corrents crítics que aconsellen abordar l'estudi de l'obra literària prescindint de les seves circumstàncies externes. N'hi ha uns altres, en canvi, que valoren extraordinàriament aquests vincles amb la realitat (amb la Història) perquè ajuden a entendre els mecanismes d'escriptura i lectura i col·laboren a la creació de sentit del text. [...]
2017
Estudis Romànics, Núm. 39 (2017), p. 375-391 (Miscel·lània)
|
|
8.
|
|
Criteris per a la determinació de la forma escrita dels topònims
/
Rabella, Joan Anton (Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans)
Del resum que encapçala l'article: "A partir de les tasques que duu a terme l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en aquest treball l'autor analitza els criteris i els diversos factors (l'etimologia, la documentació antiga, la tradició escrita i la pronúncia) que es tenen en compte a l'hora d'establir la forma escrita dels topònims d'acord amb la normativa lingüística vigent i amb la finalitat d'aconseguir un ús social cohesionat de la toponímia".
2014
Llengua i Ús, Núm. 55 (2014), p. 1-15 (Models)
|
|
9.
|
Topònims i gentilicis en la ictionímia catalana
/
Veny, Joan (Universitat de Barcelona)
"Em proposo donar compte dels noms de peixos i altres animals marins del domini català que contenen, com a determinant, un sintagma toponímic ('rèmol d'Itàlia') o un gentilici ('mussola gavatxa'), destriant-ne els que són resultat d'una transmissió popular dels que han estat formats convencionalment, cercant-ne, fins allà on m'ha estat possible, llur motivació".
2000
Estudis de toponímia valenciana, Paiporta : Denes, 2000 (p. 529-540)
|
|
10.
|
|