|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes: a l'entorn dels Jocs Florals de Barcelona
/
Tomàs, Margalida (Societat Verdaguer)
Del resum: "Revisió del paper de les poetes catalanes del XIX als Jocs Florals de Barcelona, sobretot a partir dels premis que hi obtingueren de 1859 a 1899. Un estudi més atent de la biografia i obra poètica de la quasi desconeguda Isabel de Villamartín i de Victòria Peña, així com unes consideracions sobre la poesia i l'actitud de Dolors Monserdà serveix de punt de partida per mostrar la greu problemàtica amb què es trobaven les escriptores vuitcentistes a l'hora de veure reconeguts els seus mèrits literaris".
2017
Anuari Verdaguer, Núm. 25 (2017), p. 55-90 (Estudis)
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
'Els Jocs Florals de Canprosa': una oportunitat desaprofitada?
/
Fabà, Albert
"Des de que es va inaugurar el TNC, el 1997, amb 'L'auca del senyor Esteve', s'hi han pogut veure ben poques obres de Rusiñol. Aquesta temporada, el TNC, amb l'Epicentre Santiago Rusiñol, repara aquest oblit, però amb una primera proposta que planteja alguns interrogants".
2018
L'Avenç, Núm. 452 (Desembre 2018), p. 8-9 (L'opinió. Bitllets)
|
|
|
7.
|
La recuperació vuitcentista de la idea dels Jocs Florals de Barcelona
/
Freixes, Andreu
L'estudi es proposa esclarir la gènesi dels Jocs Florals reinstaurats a partir de tres línies d'estudi: la descoberta llibresca dels certàmens literaris medievals, el contacte epistolar d'alguns dels futurs promotors del certamen amb alguns intel·lectuals rossellonesos que podien aportar un coneixement i una vivència més propera dels Jocs Florals de Tolosa, i el paper de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
2009
Miscel·lània Joaquim Molas, 3, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009 (p. 115-164)
|
|
|
8.
|
|
|
Els Jocs Florals en la literatura catalana contemporània
/
Domingo, Josep M. (Universitat de Lleida)
El 1859, el mateix estímul que impulsa l'ambició del pla de l'Eixample barceloní de l'urbanista Cerdà serveix per a la «restauració» dels Jocs Florals de Barcelona, un seu complement simbòlic que, ben calculadament, feia memòria dels poderosos arguments de legitimitat històrica que els catalans de mitjan segle XIX podien esgrimir per als seus afanys presents. [...]
2013
Catalan Historical Review, Núm. 6 (2013), p. 179-187
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.