1.
|
|
"O Senyor, rei de glòria" / "Senyor, rei de glòria": difusió i significat de l''Oratio beati Karoli'
/
Mahiques i Climent, Joan (Institut National d'Histoire de l'Art)
Del resum de l'article: "De les tres versions que coneixem de l''Oratio beati Karoli', una d'elles, començada 'O Senyor, rei de Glòria', forma part d'una estampa calcogràfica incunable, mentre que les altres dues ens han arribat per via manuscrita i amb un íncipit diferent: 'Senyor, rei de Glòria'. [...]
2014
Estudis Romànics, Núm. 36 (2014), p. 246-272 (Articles)
Conté una imatge del revers del darrer dels 14 folis de guarda que són a l'inici del volum que engloba una de les versions del poema 'Oratio beati Karoli' (p. 265)
|
|
2.
|
|
Del cercle literari del Príncep de Viana i unes poesies satíriques del "Cançoner de Saragossa"
/
Rodríguez Risquete, Francisco J. (Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció F. Eiximenis))
S'estudia el cicle de poemes satírics de mitjans del segle XV conegut tradicionalment amb el nom de "Cicle contra Bernat Fajadell". A partir d'una lectura biogràfica de les referències dels poemes, l'autor proposa una nova identificació per a Bernat Fajadell, ara desdoblat en Bernat del Bosc i Joan Fajadell, i una reinterpretació global dels textos, que s'haurien escrit a la cort del Príncep de Viana entre 1458 i 1462.
2002
Estudi General, Núm. 22 (2002), p. 365-391 (Miscel·lània d'Homenatge a Modest Prats, II. Estudis literaris)
Inclou l'edició dels poemes estudiats (p. 382-391)
|
|
3.
|
|
4.
|
|
5.
|
Joanot Martorell. Escrivà de ració
/
Turró i Torrent, Jaume
Jaume Turró ressegueix la documentació que ha anat apareixent sobre Joanot Martorell i que li serveix per traçar la seva biografia, sobretot com a escrivà de ració, i descobrir notes biogràfiques en el 'Tirant lo Blanch', que el fa un llibre escrit a partir de la experiència.
2002
L'Avenç. Barcelona, núm. 273 (2002, Octubre), p. 12-18
|
|
6.
|
|
Pere Torroella i les corts dels infants d'Aragó el segle XV
/
Rodríguez Risquete, Francisco J.
L'autor parla de la vida i l'activitat cultural de Pere Torroella en relació a les corts més destacades de la Corona d'Aragó a mitjan segle XV (especialment les dels infants d'Aragó Carles de Viana, Joan d'Aragó i Joana d'Aragó, és a dir, de les corts de Joan II i d'Alfons el Magnànim) a partir de cinc documents inèdits sobre diferents moments de la vida de Pere Torroella. [...]
2002
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 13 (2002), p. 209-222 (Materials i bibliografies)
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
|
La recepció d'Ausiàs March a la Renaixença
/
Espadaler, Anton M. ;
Jornada sobre la Recepció i la Vigència d'Ausiàs March (1a : 1997 : Vic)
Malgrat que Ausiàs March és la primera figura que evoquen els escriptors de la Renaixença (Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull i Constantí Llombart, entre d'altres), Espadaler considera que March no ha escapat a l'oblit general de la història literària en la mesura que a la Renaixença li va faltar el recolzament d'una institució acadèmica que anés aglutinant i difonent el coneixement que s'anava adquirint sobre els autors medievals. [...]
2000
Reduccions. Vic, núm. 72 (2000, Febrer), p. 25-43 (Monogràfic: Recepció i vigència d'Ausiàs March)
|
|
10.
|
Rituals i mobilitzacions entorn de la mort del rei
/
Sanahuja Torres, Dolors
L'obra, ambientada a la baixa edat mitjana, pot adscriure's, segons l'autor de la ressenya, tant dins l'àmbit de la vida quotidiana com d'història política. Per tant, hi són presents la importància de la Barcelona de l'època, els funerals de Carles de Viana (contats sense prescindir de l'anecdotari popular) i el fet que pren una perspectiva de novel·la molt real en la mesura que l'autor fonamenta el seu bagatge informatiu en una àmplia informació extreta de la consulta de vint-i-tres fons arxivístics.
1995
L'Avenç. Plecs d'història local. Barcelona, núm. 189 (1995, Febrer), p. 41-42 (Llibres)
|
|