31.
|
El que Francesc Eiximenis sent dels romans que «han elegit antipapes» ('Regiment de la cosa pública' cap.5, 'Dotzè' cap.361)
/
Wittlin, Curt (Emèrit, University of Saskatchewan)
"En les pàgines que segueixen faré, primer, algunes observacions sobre la relació del 'Regiment' del 1383 amb el 'Regiment' del 1386, ço és, el 'Dotzè del Cristià'. Després estudiarem com el grup temàtic dels cinc fonaments principals de la Cosa Pública, la diatriba contra els romans, i la profecia, encaixen en l'estructura del volumet dedicat als Jurats valencians". [...]
2008
Miscel·lània Joaquim Molas, 2, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008 (p. 29-47)
|
|
32.
|
Almisrà, un topònim important del regnat de Jaume I
/
Garrido i Valls, Josep-David
L'autor es mostra molt crític amb el tractament de la literatura medieval per part de l'academicisme català i es proposa esclarir un error freqüent: "el cas d'un document, el del famós tractat d'Almisrà, altrament dit d'Almizra o Almiçra segons les versions, que mai no accentuen la síl·laba final, fins a arribar a l'apòcrif Almirra de la catalanística moderna i ungit per l'Enciclopèdia Catalana".
2008
Miscel·lània Joaquim Molas, 2, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008 (p. 5-28)
Inclou dos apèndixs documentals en llatí: 'Tractat entre Alfons VIII de Castella i Alfons II d'Aragó i I de Barcelona que defineix l'àrea d'influència de les corones castellana i catalanoaragonesa a l'orient peninsular' i 'Pacte entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per delimitar la frontera entre les dues corones' (p. 21-25)
|
|
33.
|
|
34.
|
Algunes consideracions sobre la interferència fonètica dels parlars sards en l'alguerès
/
Bosch i Rodoreda, Andreu
A partir de diversos corpus dels segles XVII a XIX en llengua algueresa, l'autor estudia dos aspectes significatius per a l'estudi diacrònic de la llengua: "d'una banda, les condicions fonètiques i fonològiques d'adaptació dels manlleus lèxics del sard (i/o del sasserès) en els documents editats, sobretot a partir de les dades que ofereix el corpus lèxic seleccionat; d'una altra, la confirmació de les traces d'una estigmatització sociocultural de determinats canvis fonètics atribuïts a la pressió del sard (i/o del sasserès)".
2009
Miscel·lània Joaquim Molas, 4, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009 (p. 257-277)
|
|
35.
|
|
36.
|
Característiques lingüístiques del «català matisadament valencià» de Joan Francesc Mira
/
Casanova, Emili (Universitat de València)
S'estudien els principals trets que caracteritzen el model de llengua emprat per Joan Francesc Mira en la seva obra i les seves traduccions, que l'autor considera "un dels models de llengua literària i estàndard més productiu i integrador del valencià i dels valencians".
2009
Miscel·lània Joaquim Molas, 4, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009 (p. 199-226)
Inclou una llista de trets morfològics, ortogràfics i sobretot lèxics de diverses obres de Mira: les traduccions de la 'Divina Comèdia' i els 'Evangelis' i les seves pròpies 'El desig dels dies', 'Borja Papa', 'Purgatori' i 'El bou de foc' (p. 207-216), i una comparativa entre dues edicions de la seva novel·la 'Viatge al final del fred' (p. 216-224)
|
|
37.
|
|
38.
|
|
39.
|
Carles Riba, traductor (1922-1925). 13 cartes inèdites a Joan Estelrich
/
Riba, Carles (1893-1959) ;
Guardiola, Carles-Jordi (Ed.) ;
Ros, Montserrat (Ed.)
Es publiquen 13 cartes més de l'epistolari entre Carles Riba i Joan Estelrich. Aquest és un grup de cartes "centrat en les tasques de traducció i revisió tant per a l'Editorial Catalana com sobretot per a la Fundació Bernat Metge i llur cobrament, no sempre ràpid ni fàcil. [...]
2009
Miscel·lània Joaquim Molas, 4, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009 (p. 137-160)
Es presenta la transcripció dels 13 textos inèdits (p. 141-157), així com dos apèndixs: un és el llistat complet de cartes de Riba a Estelrich ordenades per data i amb el lloc on es poden trobar, publicades o no (p. 157-159), i una sèrie de notes a cura de Montserrat Ros sobre els volums que Riba publicà a la Fundació Bernat Metge (p. 159-160)
|
|
40.
|
|