|
4.
|
|
|
El castellà, llengua pròpia?
/
Ortega, Rudolf
Últim paràgraf: "Hom diria que aquests grups que s'esforcen a reconduir el concepte de llengua pròpia cap al castellà o a desacreditar-lo viuen aquesta condició per al català com un gol per l'escaire, com una mala digestió d'una transició que va fer massa concessions. [...]
2023
El País. Quadern, Núm. 1929 (14 maig 2023), p. 7 (Opinió. Brou de llengua)
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
Per qui ens prenem
/
Ortega, Rudolf
Un fragment: "Lluny de situar-nos en el marc mental tant dels que consideren que les llengües són mers vehicles de comunicació intercanviables com dels que pensen que una llengua configura una identitat grupal o col·lectiva, Lori Saint-Martin obre la porta a la construcció d'identitats lingüístiques (i personals) superposades per mitjà de la superposició de llengües, fent un pas més enllà de la concepció naïf que el bilingüisme és enriquidor per permetre'ns esdevenir persones diferents en parlar llengües diferents (. [...]
2023
El País. Quadern, Núm. 1927 (30 abril 2023), p. 7 (Opinió. Brou de llengua)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
Criteris per al règim d'oficialitat lingüística de la República de Catalunya i l'Aran
/
Escribano, Daniel
De l'abstract: "Aquest article proposa els criteris per a dissenyar el règim d'oficialitat lingüística de la hipotètica República de Catalunya i l'Aran. Després d'una breu exposició del règim lingüístic a les propostes del constitucionalisme català contemporani i dels principis bàsics que informen el dret lingüístic catalanoaranès actual, s'hi defensa que el marc juridicolingüístic de la hipotètica República es regeixi pels criteris següents: declaració constitucional de l'oficialitat de les llengües catalana i occitana d'acord amb un model territorial (o de l'oficialitat separada de cadascuna a les constitucions dels estats, en cas d'optar per una fórmula federal o confederal, amb la doble oficialitat per a les institucions comunes); ampliació del contingut del concepte d'oficialitat, bo i traspassant-hi els atributs del concepte de 'llengua pròpia' i bandejant aquest de l'ordenament jurídic; i manteniment, almenys transitori, dels drets lingüístics individuals reconeguts a la legislació vigent actualment als parlants d'altres llengües en llurs relacions amb les administracions públiques i entitats que en depenen, com a drets extrínsecs a l'oficialitat. [...]
2018
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 28 (2018), p. 47-59 (Monogràfic: Llengua i poder)
|
|
|
10.
|
|
|
11.
|
|
|
12.
|
|
|
La pertinença lingüística: el cas de les Illes Balears
/
Melià, Joan (Universitat de les Illes Balears)
De l'abstract: "En aquest article s'exposa la complexa situació en què es troba el grau d'acceptació de la identitat, el nom i el model unitaris de la llengua catalana, a partir de les dades que ens n'han donat diverses fonts estadístiques durant els darrers trenta anys, la incidència que hi tenen les actuacions governamentals i les causes que expliquen que, després de més d'un segle de debat recurrent, les opinions, les posicions i els arguments siguin els mateixos que al principi. [...]
2014
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 24 (2014), p. 241-266 (Monogràfic: Les ideologies lingüístiques)
|
|
|
13.
|
|
|
La protecció legal de l'occità aranès
/
Moral Ajado, Xavier (Direcció General de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya)
De l'abstract de l'article: "La protecció de l'occità aranès troba la base jurídica fonamental en l'article 3. 3 de la Constitució espanyola, que preveu («La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció») un reconeixement genèric que ha permès el desenvolupament d'un marc legal específic, que exposem en aquest article. [...]
2017
Estudis Romànics, Núm. 39 (2017), p. 415-426 (Miscel·lània)
|
|
visitante ::
identificación
