|
21.
|
|
|
22.
|
|
|
23.
|
Ramon Sastre, arquitecte, o Ramon de Curell, poeta
/
Subiràs i Pugibet, Marçal
Marçal Subiràs estudia la figura de Ramon Sastre, arquitecte de formació, que es va dedicar també a activitats literàries signant amb el pseudònim de Ramon de Curell. L'autor comenta les col·laboracions de Sastre a diverses publicacions de l'època i la seva relació amb altres artistes i escriptors destacats, amb especial atenció a les trobades que organitzava al seu estudi al número 78 del Passeig de Gràcia. [...]
2007
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 226 (2007, Març), p. 102-112 (Guia de lectura)
|
|
|
24.
|
|
|
Armand Obiols i la configuració del Grup de Sabadell (1918-1928)
/
Marrugat, Jordi
Jordi Marrugat estudia els precedents, el naixement i la consolidació de les pretensions del Grup de Sabadell. Després de tractar els inicis de Francesc Trabal i de Joan Oliver, l'autor se centra en la trajectòria d'Armand Obiols (amb l'esment, de passada, de la de Jordi Pons (Pere Valls)), i caracteritza la seva poesia iniciàtica al 'Diari de Sabadell', de clara influència carneriana i folgueriana. [...]
2008
Els Marges. Barcelona, Tercera època, núm. 85 (2008, Primavera), p. 17-51 (Estudis)
2 documentos
|
|
|
25.
|
|
|
26.
|
|
|
27.
|
|
|
Introducció
/
Alpera, Lluís
Presentació de la monografia sobre Emili Rodríguez-Bernabeu i breu repàs d'algunes de les aportacions de l'intel·lectual alacantí. L'assaig 'Alacant contra València' obtingué el premi Carles Rahola d'assaig.
2005
L'Aiguadolç. Dénia, Núm. 31 (2005, Primavera), p. 9-11 (Monogràfic: Homenatge a Emili Rodríguez-Bernabeu)
|
|
|
28.
|
|
|
29.
|
Verdaguer, Maragall, Riba, Espriu: l'evolució de la imatge de poeta nacional durant la postguerra
/
Gassol i Bellet, Olívia
Olívia Gassol analitza la formació i la consolidació de la idea de "poeta nacional" i la manera com els quatre candidats de referència del moment van anar heretant-ne el relleu. Si el primer d'aquests poetes, Verdaguer, va ser objecte, durant el primer franquisme, d'una recuperació passada pel sedàs de la reinterpretació del substrat polític dels seus temes èpics (bàsicament de 'L'Atlàntida') en funció de la unitat de l'Estat i de la subordinació de la política a la religió, Maragall va revifar als anys 50 en el context dels tres congressos de poesia i de publicacions com 'Revista', que, sobretot de la mà de Dionisio Ridruejo, atiaven una òptica de l'iberisme com a "element narcotitzant" que ni tan sols comptava amb Portugal i intentaven, a més, encabir el poeta en la tradició literària castellana. [...]
2006
L'escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona : L'Avenç, 2006 (p. 271-298)
|
|
|
30.
|
La cultura a Menorca
/
Carbonell, Jordi
Repàs de la història cultural de Menorca, des de l'any 1287 fins a l'actualitat. Jordi Carbonell comenta breument el període medieval i els segles XVI i XVII, i se centra en el segle XVIII i principis del XIX, "un període brillant". [...]
1964
Serra d'Or. Barcelona, Any VI, segona època, núm. 11 (1964, Novembre), p. 13-19 i 21-24 (Monogràfic: Menorca, ahir i avui)
|
|
visitante ::
identificación
