|
21.
|
Maragall en Espriu
/
Gassol i Bellet, Olívia (Universitat Autònoma de Barcelona)
Salvador Espriu va apropar-se de ben jove a l'obra de Joan Maragall, amb qui aviat establirà un diàleg intertextual dispers al llarg de la seva obra. Les fitxes conservades al Fitxer d'aprenentatge demostren que la poesia de paisatge de Maragall era l'aspecte de la seva producció en vers que més li interessava, i que va servir-li com a referent en l'obra lírica. [...]
2009
Indesinenter, Núm. 4 ( 2009), p. 43-73 (Estudis)
|
|
|
22.
|
|
|
La deixa
/
Comadira, Narcís
Amb motiu de l'exposició "Fascinació per Grècia" al Museu d'Art de Girona, Narcís Comadira fa uns apunts sobre el classicisme i la influència de l'art i de la poesia gregues sobretot en els escriptors catalans, especialment en Miquel Costa i Llobera i els noucentistes, observant l'evolució de la visió de Grècia al llarg del temps.
2009
El País. Quadern. Barcelona, núm. 1.302 (2009, 16 d'abril), p. 4 (Lletres. Colls i punys)
|
|
|
23.
|
'Dans les ruines d'Ampurias', d'Andrée Bruguière de Gorgot: una aportació en llengua francesa a la proposta cultural noucentista
/
Velaz i Sicart, Anna M. ;
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (12è : 2000 : París)
Anna M. Velaz exposa el cas de la poeta francesa Andrée Bruguière, paradigmàtic de l'absorció i la traducció d'obra no catalana per al projecte estètic noucentista. L'interès de l'autora per Empúries, i el to classicitzant del seu recull de sonets, casaven a la perfecció amb els referents (mediterranisme, civilitat, etc. [...]
2003
Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum II, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003 (vol. II, p. 203-219)
|
|
|
24.
|
|
|
25.
|
|
|
26.
|
Nostàlgia de Grècia
/
Llovet, Jordi
El llibre estudia la influència i els elements provinents de la literatura i la cultura clàssica gregues en la literatura catalana. Segons Jordi Llovet, el comentari de les obres citades de Maragall, Riba i Espriu són un element important de l'estudi, entre d'altres referències. [...]
2006
El País. Quadern. Barcelona, núm. 1.192 (2006, 21 de desembre), p. 4 (Lletres. Els vostres clàssics)
|
|
|
27.
|
Un referent immediat assumible: Ruyra vist pels noucentistes
/
Murgades, Josep ;
Simposi Joaquim Ruyra (1r : 2003 : Blanes)
Josep Murgades contextualitza, d'entrada, la necessitat dels noucentistes de trobar una tradició literària que casés amb els seus referents i pretensions. Que Joaquim Ruyra, a banda de Miquel Costa i Llobera, fos l'escriptor més elogiat per aquells sectors, s'explica per tres tipus de raons que l'autor, havent advertit de la necessitat merament metodològica d'aquesta divisió, redueix a ideològiques, poètiques i idiomàtiques. [...]
2004
Primer Simposi Joaquim Ruyra. Blanes, 29, 30 i 31 de maig del 2003. Als cent anys de l'eclosió literària de Joaquim Ruyra: 'Marines i boscatges', Cabrera de Mar : Galerada, 2004 (p. 317-347)
|
|
|
28.
|
|
|
29.
|
J.V. Foix, sempre i ara
/
Padrós de Palacios, Esteve
Esteve Padrós reflexiona sobre la condició "d'investigador en poesia" de J. V. Foix, el predomini de l'esperit "clàssic" en la seva obra, la influència del mètode surrealista i el contacte de la seva creació amb la realitat. [...]
1964
Serra d'Or. Barcelona, Any VI, segona època, núm. 2-3 (1964, Febrer - Març), p. 71-72 (Les lletres)
|
|
|
30.
|
Sobre Dalí, escriptor
/
Molas, Joaquim
Sobre la faceta d'escriptor de Salvador Dalí. Es fa un repàs a la diversitat de gèneres i llengües en què va escriure, es reflexiona sobre el seu estil i el seu llenguatge literari, sobre la relació entre la literatura i la pintura, i es distingeixen dos moments creatius: un primer en què Dalí tracta els gèneres d'una manera transgressora, i un darrer Dalí que respecta les preceptives dels gèneres. [...]
2004
L'Avenç. Barcelona, núm. 292 (2004, Juny), p. 46-51 (Monogràfic: Salvador Dalí i el surrealisme)
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.