|
13.
|
|
|
Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica
/
Bartra, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona)
De l'abstract de l'article: "En aquest article es defensa, a partir d'unes dades del català antic, que «passiva» és un terme paraigua sense capacitat explicativa i que no es pot parlar d'una construcció passiva, sinó de la interacció de fenòmens com l'aspecte verbal i la legitimació de l'argument intern, en definitiva, de les propietats de les diverses categories funcionals presents a l'estructura. [...]
2016
Caplletra, Núm. 61 (Tardor 2016), p. 295-327 (Monogràfic: "La gramàtica històrica i la teoria lingüística: una comunicació profitosa")
2 documentos
|
|
|
14.
|
|
|
Introducció
/
Bartra, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona)
Introducció al monogràfic sobre «La gramàtica històrica i la teoria lingüística: una comunicació profitosa».
2016
Caplletra, Núm. 61 (Tardor 2016), p. 157-164 (Monogràfic: "La gramàtica històrica i la teoria lingüística: una comunicació profitosa")
2 documentos
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
18.
|
|
|
19.
|
|
|
20.
|
Inert agreement projection and the analysis of bare adjectives
/
Bartra, Anna ;
Suñer, Avel·lina
Estudi sobre els adverbis adjectius d'algunes llengües romàniques. Bartra i Suñer se sumen a la tesi que defena que aquests tipus d'adverbis són adjectius empobrits i argumenten que el seu aparent comportament adverbial es pot explicar com a resultat de les seves propietats a l'Estructura lèxica conceptual i també a partir de la seva interacció amb les Categories Funcionals en sintaxi.
1997
Probus. Dordrecht, Vol. 9, núm. 1 (1997), p. 1-31
|
|
|
21.
|
|
|
"Per què lo prec, si·l plats, que·m perdó mos pecats". Vigència de l'alternança acusativa en català
/
Bartra, Anna ;
Brucart, Josep M. ;
Rigau, Gemma ;
Grup de Gramàtica Teòrica. Departament de Filologia Catalana ;
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona ;
Universitat Autònoma de Barcelona
L'estudi se centra en l'evolució dels verbs de règim. Com alguns verbs que exigien acusatiu, ara reclamen un datiu. La frase del títol ja mostra que en època de Cerverí de Girona el verb 'pregar' regia acusatiu de persona, mentre que ara, aquest verb regeix datiu i, en contextos més restringits, també encara l'antic acusatiu de persona.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002 (Reports de recerca)
2 documentos
|
|
|
22.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.