26.
|
|
Jordi Puntí. 'Maletes perdudes'
/
Isarch i Borja, Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona)
L'autor, després d'analitzar l'estructura, l'argument i alguns recursos narratius, valora molt positivament la novel·la de Jordi Puntí, 'Maletes perdudes', ja que "ens reconcilia amb la literatura entesa com a pur plaer de contar històries, com una recreació de mons, com a provatura de tècniques i recursos literaris ben diversos, i fins i tot com a arbitrarietat ficcional que força al màxim la nostra credibilitat i ens empeny a creure-la".
2010
Els Marges, Núm. 92 (Tardor 2010), p. 122-123 (Ressenyes)
|
|
27.
|
|
28.
|
|
29.
|
|
Najat El Hachmi. L'últim patriarca
/
Isarch i Borja, Antoni
L'autor valora positivament 'L'últim patriarca' en un sentit global, però n'assenyala algunes febleses d'ordre tècnic i estructural. En són exemple la descompensació entre les històries dels dos personatges principals, la distància de la narradora, o el final i l'ambientació, entre d'altres.
2008
Els Marges. Barcelona, Tercera època, núm. 86 (2008, Tardor), p. 131-132 (Ressenyes)
2 documents
|
|
30.
|
|
31.
|
|
32.
|
|
33.
|
|
Sergi Pàmies, 'Si menges una llimona sense fer ganyotes'
/
Isarch i Borja, Antoni
Segons Antoni Isarch, el llibre de Sergi Pàmies segueix "un tema habitual en la narrativa curta de l'autor: mostrar el desajustament entre expectatives i realitat". Isarch destaca, també, el procés d'essencialització dels contes, marcats per l'absència de "revestiments formals".
2007
Els Marges. Barcelona, Tercera època, núm. 82 (2007, Primavera), p. 120-121 (Ressenyes)
2 documents
|
|
34.
|
|
35.
|
L'obra narrativa de Domènec Guansé (1922-1935)
/
Isarch i Borja, Antoni
Repàs de l'obra narrativa de Domènec Guansé en relació a la seva significació dins el context cultural dels anys vint i trenta. L'autor reivindica la menystinguda producció narrativa de Guansé i situa els seus inicis dins les fórmules de la literatura de consum que s'escapen dels canals de difusió noucentistes i des de les quals perviuen autors, conceptes i simbologia que es poden qualificar de modernistes. [...]
2004
Serra d'Or. Barcelona, núm. 535-536 (2004, Juliol-agost), p. 79-82 (Cultura i vida. Lletres)
|
|